catedra de brecha digital y discapacidad dicatic La cátedr

Càtedra
de Bretxa digital
i Discapacitat.

La càtedra és un mitjà que tenim en la Universitat per a acostar la investigació i la ciència als col·lectius amb discapacitat.

Generalitat Valenciana, Conselleria de Industria, Turismo, Innovación y Comercio; Observatorio de Brecha Digital; Cátedra de Brecha Digital y Discapacidad; Universitat Politècnica de València; Centro de Gestión de la Calidad y la Innovación

La Càtedra de Bretxa Digital i Diversitat Funcional és fruit de l’acord entre la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i la Universitat Politècnica de València per a treballar en el desenvolupament de la societat digital. Es planteja una doble vessant: lluitar contra la bretxa digital i impulsar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a motor de la inclusió social.

Per a fer-ho, treballem en diverses línies:

  1. Investigació de la realitat de la bretxa digital que afecta les persones amb discapacitat a la Comunitat.
  2. Generació de coneixement i d’un repositori digital, amb dades, estudis i informes, que reflecteixen aquesta realitat.
  3. La generació de recursos i eines pràctiques que permeten a particulars, professionals i entitats conéixer, integrar i garantir l’accessibilitat digital.
  4. Ser un espai de trobada i aliances que enforteixen les accions i polítiques públiques i garantisquen l’exercici del dret de la ciutadania amb discapacitat a l’accés i l’ús de les TIC.

DicaTIC UPV forma part de la xarxa de càtedres vinculades a l’Observatori de Bretxa Digital de la Generalitat Valenciana. Aquest observatori es va concebre com un fòrum de participació que permeta l’impuls compartit entre les administracions públiques, els agents econòmics i socials i la societat civil organitzada en la lluita contra la bretxa digital.

Aquesta xarxa té com a objectiu analitzar la bretxa digital des de diferents perspectives i fer estudis i activitats per a potenciar el coneixement sobre les causes, les conseqüències i les solucions de cada tipus de bretxa digital.

La Universitat d’Alacant se centrarà en la bretxa digital des d’una perspectiva generacional; la Universitat Jaume I, en la bretxa digital des de la perspectiva territorial; la Universitat Miguel Hernández d’Elx, en la bretxa digital i el bon ús de les TIC; la Universitat Politècnica de València, en la bretxa digital des de la perspectiva de la diversitat funcional o discapacitat, i la Universitat de València, en la bretxa digital de gènere.

El nostre equip

Una suma de coneixements, experiències i sensibilitats

Dra. Chele Esteve. Directora de la Cátedra de Brecha Digital y Discapacidad.

Dra. Chele Esteve Sendra.
Directora de la Càtedra de Bretxa Digital i Discapacitat. Universitat Politècnica de València (UPV).

Com a directora de la Càtedra de Bretxa Digital i Discapacitat (DicaTIC), entenc aquest projecte com un espai de trobada entre persones, disciplines i experiències que comparteixen un mateix compromís: contribuir a una societat més accessible, equitativa i inclusiva.

Creiem que la tecnologia, el coneixement i la participació han d’estar a l’abast de totes les persones. Des d’aquesta convicció, promovem la col·laboració entre investigació, art, disseny, enginyeria, educació i innovació social, perquè entenem que els desafiaments de la inclusió requereixen respostes construïdes des de diferents perspectives.

DicaTIC és una suma de coneixements, però, sobretot, una suma de persones. Cada integrant aporta la seua experiència, la seua sensibilitat i una manera particular de comprendre i abordar els reptes de l’accessibilitat. És precisament en el diàleg entre aquestes mirades on trobem la nostra fortalesa més gran.

El nostre equip reuneix professionals de diferents àmbits que contribueixen, des de les seues especialitats respectives, a construir aquest projecte compartit.

Ana Tomás aporta la seua experiència en creació artística i processos creatius; Paula Santiago, la seua perspectiva des de l’art i l’experimentació; Andrés Carrión, els seus coneixements en gestió de la qualitat, i Antonio Gordillo, la seua experiència en l’àmbit tècnic.

Carlos Treviño contribueix des de la comunicació visual; Johnny Vigas, des del disseny gràfic, la identitat digital i la creació d’experiències de comunicació accessibles; Lilia Koutsoukou, des de la fotografia i la representació inclusiva; Elena Merino, des de l’enginyeria, i Adrià Rubio, professor i investigador de la UPV, des de les tecnologies ambientals i la resiliència urbana.

Emilio Espí aporta la seua experiència en accessibilitat; Lourdes González, els seus coneixements en aquest mateix àmbit; Cristian Suárez, la seua perspectiva sobre els entorns accessibles, i Manuel Martínez, la seua experiència en disseny i innovació.

Maribel Pleguezuelos contribueix des de la innovació; Miguel Ángel Chaves, des dels estudis culturals urbans; Fernando Moral, des de l’arquitectura i les pràctiques artístiques en l’espai públic, i Oksana Polyakova, des de la tecnologia educativa, la innovació docent i la internacionalització.

Rafa Seiz aporta els seus coneixements en lingüística aplicada; Covadonga Ríos, la seua experiència en creació artística; Salva Mascarell, la seua perspectiva des de l’art, i Rafel Arnal, els seus coneixements en didàctica musical i corporal.

Adolf Murillo aporta la seua experiència en experimentació sonora i educació musical inclusiva; Eva Fernández Palop, professora de la Universitat de Saragossa, contribueix des de la creació artística, l’accessibilitat cultural i la participació inclusiva a través de la música i la tecnologia; Vicente Bellver, des de l’ètica i el dret; Ángela Muñoz, des de l’accessibilitat digital, i Adela González, des de l’educació musical inclusiva.

Carla Alcalá contribueix des dels processos de cocreació social; Antoni Colomina, des de la gestió del patrimoni artístic i cultural; Santiago Lillo Giner, des de l’arquitectura, l’expressió gràfica i el patrimoni; Lucía Cervantes, des de les belles arts i l’educació artística inclusiva, i Octavio Irving Hernández, des de l’art contemporani i les tecnologies immersives.

María Lucía Segura aporta la seua experiència en disseny de producte i sostenibilitat social; Nicolás Duarte, des de l’enginyeria del disseny i la innovació estratègica, i Jessica Fernández, professora i investigadora d’ELISAVA, des dels materials avançats, el disseny interactiu i el desenvolupament d’entorns inclusius.

Aquesta pluralitat de perfils permet connectar coneixements tècnics, científics, artístics i humanístics, i genera oportunitats per a desenvolupar iniciatives compartides. Cap disciplina no ocupa una posició central davant de les altres: totes aporten perspectives necessàries per a comprendre la complexitat de la inclusió.

Una xarxa de coneixement i col·laboració

Aquesta suma de coneixements i sensibilitats també transcendeix el nostre equip. DicaTIC, des de la Universitat Politècnica de València, forma part de la Xarxa de Càtedres de Bretxa Digital vinculada a l’Observatori de Bretxa Digital de la Generalitat Valenciana, un espai de cooperació entre les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana que aborda les diferents dimensions de la desigualtat digital.

En aquest marc, la nostra Càtedra aporta una perspectiva específica sobre la bretxa digital i la discapacitat, i contribueix a la generació de coneixement, l’anàlisi de barreres i oportunitats i el desenvolupament de propostes que puguen orientar estratègies i polítiques públiques d’inclusió. Aquesta col·laboració amplia l’abast de la nostra investigació i reforça el diàleg entre universitat, administracions públiques, entitats socials i ciutadania.

El nostre compromís s’alinea amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment amb l’ODS 4 (Educació de qualitat), l’ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura), l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats) i l’ODS 17 (Aliances per a aconseguir els objectius). Des de DicaTIC entenem l’accessibilitat universal, la inclusió digital i la col·laboració interdisciplinària com a elements fonamentals per a impulsar una transformació tecnològica més equitativa, participativa i sostenible.

Una construcció col·lectiva

DicaTIC es construeix des de la col·laboració, l’intercanvi de coneixements i el reconeixement de la diversitat com a font d’innovació. El seu compromís transcendeix l’àmbit universitari i es projecta cap a la societat mitjançant la investigació aplicada, la cooperació institucional i la participació activa de les persones i els col·lectius implicats.

Som una suma de persones, trajectòries, disciplines i institucions que troben en la inclusió un propòsit comú.

Perquè una transformació digital veritablement inclusiva exigeix també transformar la nostra manera d’investigar, dissenyar, ensenyar, crear i treballar junts.

En la nostra memòria

Ricardo Moreno, profesor y diseñador, sentado a una mesa con gafas de pasta negras y camiseta oscura. In memoriam.

Ricardo Moreno (in memoriam).
Professor, dissenyador i una mirada profundament humana sobre el disseny.

Recordem amb especial afecte i admiració Ricardo Moreno, professor i dissenyador la trajectòria professional i personal del qual va estar marcada per la creativitat, la sensibilitat i un respecte profund cap a les persones i les seues diferències.

Per a Ricardo, el disseny anava molt més enllà de la creació d’objectes. Era una manera de comprendre el món, d’escoltar les necessitats dels altres i d’imaginar solucions capaces de millorar la vida quotidiana. La seua proximitat a la discapacitat, també des de la seua pròpia experiència familiar, va alimentar una mirada especialment sensible cap a la diversitat, l’autonomia i la dignitat de les persones.

Però el seu llegat no rau únicament en les seues aportacions al disseny de producte o en la seua tasca docent. Roman també en la seua manera de compartir el coneixement, en el seu compromís amb els altres i en l’empremta humana que va deixar en les persones que van tindre l’oportunitat de conéixer-lo i de treballar al seu costat.

La seua absència ens acompanya, però també ens inspira. En DicaTIC volem mantindre viva aquesta manera d’entendre el disseny des de l’empatia, la responsabilitat i el compromís social, convençuts que la veritable innovació comença quan som capaços de mirar el món des de les necessitats d’altres persones.

Ricardo continua formant part de la nostra memòria col·lectiva i dels valors que donen sentit a aquest projecte. Perquè hi ha persones la contribució de les quals no acaba amb la seua absència: roman en allò que ens van ensenyar, en allò que compartim i en allò que continuem construint.

Entitats

Generalitat Valenciana, Conselleria de Industria, Turismo, Innovación y Comercio; Observatorio de Brecha Digital; Cátedra de Brecha Digital y Discapacidad; Universitat Politècnica de València; Centro de Gestión de la Calidad y la Innovación
Logotipo de los objetivos de desarrollo sostenible
ODS 4. Educación de Calidad
Fomentar la inclusión y el acceso equitativo a la educación a través de herramientas digitales, promoviendo el aprendizaje para todos.

Fomentar la inclusió i l’accés equitatiu a l’educació a través d’eines digitals, promovent l’aprenentatge per a tothom.

9. Industria, Innovación e Infraestructura
Promover la innovación en la intersección de la tecnología y el arte, apoyando la creación de infraestructuras sostenibles en el espacio urbano.

Promoure la innovació en la intersecció de la tecnologia i l’art, donant suport a la creació d’infraestructures sostenibles en l’espai urbà.

10. Reducción de las Desigualdades
Trabajar para cerrar las brechas de acceso a la cultura y el patrimonio, asegurando que todos los grupos, independientemente de su capacidad, puedan participar en la vida cultural.

Treballar per a tancar les bretxes d’accés a la cultura i el patrimoni, i assegurar que tots els grups, independentment de la seua capacitat, puguen participar en la vida cultural.

11. Ciudades y Comunidades Sostenibles
Impulsar la regeneración urbana y la revitalización de espacios públicos mediante prácticas artísticas que mejoren la calidad de vida de la comunidad.

Impulsar la regeneració urbana i la revitalització d’espais públics mitjançant pràctiques artístiques que milloren la qualitat de vida de la comunitat.

9. Industria, Innovación e Infraestructura
Promover la innovación en la intersección de la tecnología y el arte, apoyando la creación de infraestructuras sostenibles en el espacio urbano.

Fomentar col·laboracions entre universitats, comunitats i organitzacions per a desenvolupar projectes que integren art, cultura i tecnologia en l’espai públic.