Eva Fernández Palop
Professora associada. Universitat de Saragossa
Com veus el teu paper en la Càtedra DicaTIC?
La meua implicació dins de la Càtedra DicaTIC de la Universitat Politècnica de València es podria articular a través de la col·laboració amb l’associació cultural OnMusic, amb la qual desenvolupe un projecte d’innovació centrat en l’accés inclusiu a la cultura i l’art. Aquest vincle es materialitza especialment a través del festival de música anual que organitzem, l’objectiu del qual no és només oferir una programació cultural de qualitat, sinó garantir que totes les persones, independentment de les seues capacitats, puguen participar-hi en igualtat de condicions.
Des d’aquest espai, el meu paper en la Càtedra s’alinearia amb els objectius de reduir la bretxa digital i social vinculada a la discapacitat, impulsant iniciatives que promoguen l’accessibilitat real, tant física com sensorial i cognitiva
Durant el festival implementem diverses accions concretes que reflecteixen aquest compromís: tallers dissenyats específicament per a persones amb diferents tipus de discapacitat (sensorial, intel·lectual, física…), codis QR amb accés a continguts alternatius (lectura fàcil, audiodescripció, llengua de signes), plataformes adaptades per a mobilitat reduïda i altres eines que busquen la inclusió més gran possible.
En aquest sentit, veig el meu paper com un pont entre la creació artística, la tecnologia inclusiva i la transformació social, que fomenta la participació activa de col·lectius històricament exclosos i promou el dret a la cultura per a totes i tots.
El meu compromís amb la Càtedra DicaTIC es tradueix, per tant, en una acció pràctica i col·laborativa, que busca generar impacte més enllà de l’àmbit acadèmic, implicant la societat civil, les entitats culturals i les comunitats locals en processos inclusius.
Visió sobre la Càtedra
Veig en la Càtedra una oportunitat per a desenvolupar projectes reals que connecten innovació, cultura i drets, i que generen un impacte tangible i sostenible en la societat.
A més, permet col·laborar amb diferents entitats, com la Universitat Politècnica de València, per a donar una visió més àmplia dels objectius que es poden arribar a aconseguir i dels espais culturals que es poden conquistar.
Especialment en l’accés a la cultura, l’educació i els espais públics, inclosos els entorns museogràfics i expositius, la incorporació de tecnologies emergents, com la realitat augmentada, la intel·ligència artificial o les solucions interactives adaptatives, és clau per a garantir l’accessibilitat universal.
Des d’aquesta visió, la càtedra actua com a observatori crític de les desigualtats tecnològiques i com a agent actiu en la transformació dels entorns físics i virtuals cap a models més inclusius, participatius i sostenibles.
